Tornem després de mesos d’absència… i a sobre no ho fem amb un podcast!!
Tsk, tsk… Bé… al menys som aquí. Tant de bo això suposi el principi del nostre retorn…
El cas és que me’n he enterat que Dijous Paella ha tret un nou disc i que ho han fet en una vena molt més rumbera que abans… Es diu “2″, Es a dir… Dijous Paella 2.
Així les coses, que menys que deixar-vos aquest vídeo, Ulls de vidre, que tenen a Youtube: Bona música i imatges divertides…
Per cert, acabo de sentir el disc complet i és genial. No us l’heu de perdre!!
El passat més de desembre es va celebrar el 1er Simpòsium Nacional de la Rumba Catalana.
Aquest resorgir de la rumba, renovada, amb nous intèrprets i nou public i amb ganes de quedar-se entre nosaltres, de debó i d’una punyetera vegada em causa una gran satisfacció.
Per això us vull deixar aquí dos documents que considero especialment importants. Un és, naturalment, el Manifest per la Rumba Catalana.
L’altre, al meu parer no gens menys important perquè aclareix moltes coses del passat i present de la nostra Rumba, és una entrevista amb Carles Closa, més conegut com Txarly Brown, publicada a Audiokat i firmada per Renato López.
El video que encapçala aquest post és, per descomptat, el del Simpòsium i qui parla primer, dient que l’actual és el millor moment en la història de la Rumba és, ni més ni menys que Pere Pubill, Peret. La música que l’il·lustra tant suculentes imatges: El Ventilador, de Gato Pérez.
Avui portem una mica de música tradicional i popular catalana, però revisada per musics d’allò més del segle XXI.
Per una banda, presentem a Lídia Pujol i el seu àlbum Els amants de Lilith. Per un altre cantó tenim a La Troba Kung-Fú i el seu disc Clavell morenet.
Els temes que sentireu són La dama enganyada, Clavell morenet, Endevinalla i El testament de l’Amèlia… el primer i l’ultim són de Lídia Pujol i els altres de La Troba.
Nena i Momo parlem una mica de l’història de Lilith, suposadament, la primera dona de Adam abans que Eva, i de les dones sotmeses i de les rebels.
Parlem també de bandolers i de la poètica del bandolerisme i d’algunes altres coses, com ara un lloc web anomenat El Jergón, on en Burdon sempre escriu coses interessants i enllaça molt bona música…
Per cert, us deixem alguns enllaços que us podem interesar:
Entrevista de Patricio Otero a Lídia Pujol, des d’el bloc Estación Tierra.
I des d’el el Teatre Municipal de Girona, video-entrevista amb Lídia Pujol.
I un altra video entrevista, aquesta amb Joan Garriga que va ser Dusminguet i ara és Troba-Kung-Fu
Ah! I dins del mp3, en les etiquetes del podcast digem-ne, hi trobareu les lletres de tres de les quatre cançons d’aquest podcast, i un parell en català i castellà…
La il.lustració que encapçala aquest post és de John Collier, un pintor britànic del grup dels prerrafaelites autènticament brillant. Per descomptat, representa Lilith, molt enjogassada amb una serp… o pot ser un dimoni camuflat…
Posem una primícia del nou projecte de Sisa: Follíssim.
Albert Pla i el seu darrer treball: La Diferencia.
Celebrem l’aniversari de la mort de Franco, el dia del nen i per extensió el dia contra la pornografia infantil.
També el cumpleanys del meu nebot Pere i la jornada europea de lluita contra el Pla de Bolonia.
Parlem una mica de Facebook, llegim part del missatge que va enviar-nos Picapiedras des de Venessuela. Dediquem el podcast al Narcís que viu a Luxemburg.
Música de Jaume Sisa: Aquest Any Follarem Com Folls. I Albert Pla: La Diferencia, Tomando el sol i La Colilla. Descarregar MP3 (56:32 min. 51,9 MB)
Avui canviem el format. Ja no farem llargues explicacions sobre els discs o intèrprets, segurament no farem gaires monogràfics… la música serà més variada… potser més animada…
Xerrarem una mica dels intèrprets, (per què no?), de la música mateixa (fins allà on els nostres coneixements ens ho permetin) i, sobre tot, de les lletres (que procurarem que sempre diguin alguna cosa… al menys a nosaltres)…
I qui som nosaltres? Doncs qui havíem de ser?… la Nena i jo, el Momo, és clar que sí…
I què tenim per avui? A veure… per començar La Pegatina amb el seu tema Penjat, després Ragasson de CanteCa de MaCao, a continuació El primo Luis del primer disc de la Maui, Flamenco Sumergío.
Després el nostre plat fort d’avui, El Puchero del Hortelano, amb Asuntos Serios. Seguirem amb el mestre del Neocalorrismo, Pantanito, i el seu tema Un día de Suerte, per acabar de tornada amb Puchero i el seu A tientas en el tiempo.
Si amb aquest podcast descobriu algun grup nou que us interessi i/o disfruteu la meitat del que la Nena i jo hem disfrutat per fer-lo, ja ens podem donar tots per ben satisfets.
Ah! I la nostra dedicatoria… doncs avui aquest podcasts està dedicat al super-mega-oient del EMN anomenat Picapiedras, que ens escolta des de Venessuela.
Esperem el vostres comentaris o el vostres emails. Qualsevol cosa que ens permeti saber si us agrada el que estem fent.
L’any té dos dies sensacionals: el dia d’hivern en què per intuïció hom sent que comença el bon temps, i el dia d’estiu en què, per la mateixa sensibilitat, hom constata que comença el mal temps.
Josep Pla – La vida amarga. Obra completa volum VI
Caldrà suposar que el dia de la foto també deguè ser un bon dia per en Pla… encara que jo no hi posaria la ma al foc. Amb aquest homenot, no se sap mai.
De totes maneres per a mi són dos grans catalans que es donen la ma. I això és bó.
Una mica en la línia del podcast de Triana us deixo aquí dos vídeos de youtube prou interessants a la meva manera de veure.
En aquest primer teniu a Smash, el primer grup espanyol de rock andalús, interpretant Tiny Peter… i acompanyats per Lole Montoya… ¡¡casi na!!
M’ha agradat moltíssim trobar aquest video, que poso a continuació: antic i molt flamenc, interpretat bàsicament per criatures, que ara són grans, alguns desconeguts i algun altre no tant…
Avui parlem de Triana el famós trio andalús de finals dels 70 i primers 80, format per Jesús de la Rosa (veu i teclats), Eduardo Rodríguez (veu i guitarra) i Juan José Palacios “Tele” (batèria).
Repasem la seva trejectoria del grup i trobem que les arrels de la seva música s’enterren amb força en el flamenc andalus i també en el rock progressiu anglosaxó. Aquesta fusió, rebutjada pels puristes del flamenc, donà lloc a allò que s’anomenaria rock andalús i esdevinguè un moviment musical ampli, encara que breu, que va donar sortida a les aspiracions musicals de la generació de joves que històricament se situa durant la Transició espanyola.
El rock andalús esdevingué una alternativa real al pop espanyol, anomenat familiarment música “ye-ye” i al mateix temps al flamenc. I això no solament entre els joves espanyols, sinó també a altres paisos propers.
Avui portem una mica de música tradicional i popular catalana, però revisada per musics d’allò més del segle XXI.
