Avui portem una mica de música tradicional i popular catalana, però revisada per musics d’allò més del segle XXI.
Per una banda, presentem a Lídia Pujol i el seu àlbum Els amants de Lilith. Per un altre cantó tenim a La Troba Kung-Fú i el seu disc Clavell morenet.
Els temes que sentireu són La dama enganyada, Clavell morenet, Endevinalla i El testament de l’Amèlia… el primer i l’ultim són de Lídia Pujol i els altres de La Troba.
Nena i Momo parlem una mica de l’història de Lilith, suposadament, la primera dona de Adam abans que Eva, i de les dones sotmeses i de les rebels.
Parlem també de bandolers i de la poètica del bandolerisme i d’algunes altres coses, com ara un lloc web anomenat El Jergón, on en Burdon sempre escriu coses interessants i enllaça molt bona música…
Per cert, us deixem alguns enllaços que us podem interesar:
- Entrevista de Patricio Otero a Lídia Pujol, des d’el bloc Estación Tierra.
- I des d’el el Teatre Municipal de Girona, video-entrevista amb Lídia Pujol.
- I un altra video entrevista, aquesta amb Joan Garriga que va ser Dusminguet i ara és Troba-Kung-Fu
Ah! I dins del mp3, en les etiquetes del podcast digem-ne, hi trobareu les lletres de tres de les quatre cançons d’aquest podcast, i un parell en català i castellà…
La il.lustració que encapçala aquest post és de John Collier, un pintor britànic del grup dels prerrafaelites autènticament brillant. Per descomptat, representa Lilith, molt enjogassada amb una serp… o pot ser un dimoni camuflat…
Gràcies Momo i Nena pel enllaç i per la menció del bloc.
El Jergón no es un blog muy visitado y comentado, pero sé que existe gente como tú Momo que coincide en gustos y lo sigue con interés, con eso ya me vale, saber que habéis descubierto el disco de Clavell Morenet de la Troba gracias a un post mío y encima que os ha gustado tanto ya me compensa dedicarle todo ese tiempo a escribir posts.
Pues nada, que no sabía que teníais un podcast paralelo al de 24 horas. Lo hacéis muy bien, se os entiende todo a la primera. Pues eso, que gracias por la mención. Un abrazo.
Amic Burdon, si el teu bloc no te més audiència és perque a la xarxa hi ha molt de tot i de vegades en hi perdem, però per qui li agradi la música popular, mestiza, de fusió o com li volguem dir, no trobarà un lloc millor on informar-se.
El Solo 24 Horas en castellà, te bastanta audiència i parlem una mica de tot. En aquest Benvingut! en canvi ens dediquem més a la música. Els primers episodis eren monogràfics (o quasi) bastant seriosos i documentats, però ara fa un parell de números que anem més de tranqui… sobre la marxa i parlant més distesament…
Per cert, del Solo 24 Horas, varem fer dos episodis dedicats a la Rumba de Barcelona i al Gato Pérez i han tingut molt d’exit entre la nostra audiència, molt especialment a Amèrica… Així que segurament ara en prepararem un altre amb rumberos del segle XXI… :-)
Si et fa gràcia hi podries participar… :-)
Et deixo els enllaços dels antics:
http://solo24horas.wordpress.com/2006/10/08/solo-24-horas-54-especial-rumba/
http://solo24horas.wordpress.com/2006/10/22/solo-24-horas-56-especial-rumba-2/
[...] Busqueu el nostre podcast al EMN5 o a Benvinguts! [...]
Molts bons els podcasts de la Rumba, i molt ben documentada, lo meu eren cuatre apunts comparat amb aquests episodis dedicats a la rumba, i la selecció musical m´ha fet saltar de la cadira entre el Gato i en Peret. Aquesta alegria es contagiosa. :-)
Sobre la nova entrega de la rumba que es fa ara no sé què podria aportar, estàs tan al dia com jo. jeje.
La Rumba és especial, amic Burdon. Per mi Gato Pérez va ser un geni que li va donar a la rumba d’aquí tot el nivell musical i de continguts que és mereixia.
Peret la va popularitzar i el Gato la va llençar cap a les estrelles…
I penso que ara vivim un moment extraordinari, la gent s’hi torna a interessar i no solament uns quants musics, sino molta gent.
A més jo diria que està sortint del gueto: interessa a tothom, no pas als rumberos de sempre… ells l’han mantingut viva en totes les èpoques de crisi, pero d’ara endevant sembla que la rumba, junt amb les altres musiques anomenades mestisses, passant a ser les músiques populars, de tothom, independentment de si un és gitano o paio; de Barcelona, de Bucarest, de Granada, o de Nova York…
De totes maneres crec que tu estàs molt més al dia que jo, així que… ja parlarem!….